És de nit quan els estels poden lluir.
De dia el sol enlluerna el camí.
Els estels han d’inspirar
tant el dia fosc com la clara nit.
Etiqueta: camí
Camí sec
És un camí sec,
les herbes el difuminen,
sec de vida.
Els nens ja no van a l’escola.
Les families han marxat,
mar enllà, on el camí
sega l’alè, mar enllà,
on el treball crea riquesa.
Terra erma, ningú la rega,
terra oblidada.
Les aus emigren, però no retornen.
La primavera mor.
La terra i l’arada moren també.
ASFÍXIA
L’esquerda silenciada,
quan les hores s’amunteguen
sense respir.
Quan no apareix el sentit,
i les parpelles baixen la persiana.
Quan no saber el que ens falta
crea una paràlisi alienant,
llavors, mentre els dies
i els demàs implossionen,
llavors, l’ànima es desperta,
i un raig d’esperança mostra
el camí per retrobar allò secret
que només podia veure el cor
i que ens estava asfixiant.
APROXIMACIÓ AL TAO
Cerca el camí
i trobaràs pujades,
troba l’actitud
i el temps
et portarà al cim.
L’actitud és germana de la visió clara,
la visió clara és filla de la sinceritat.
REVOLTS
A cada revolt s’ensorren els horitzons passats
les certeses es capgiren
la pluja esborra les petjades menys profondes
el camí esdevé sinuós
ja no confio en els revolts
prefeixo aturar-me
i mirar endins
Blog de Poesia de Jordi Querol 