El colom llest

Li faltava una pota,

com tants d’altres.

Al carrer peatonal

picotejant un tros de pa,

que altres coloms no

li sabien treure unes engrunes.

Ell, el colom esguerrat,

posava el cos a sobre

el tros de pa, fermant-lo,

llavors picotejava sense

que es mogués, traient-li

molles que s’empassava.

Absort en el seu menjar,

va passar un camió.

Com un petit globus va explotar.

Llest, però distret.

Com tants artistes capficats

en la seva obra,

va ser atropellat

passant a la posteritat.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar