Voldria deixar caure els escuts
i que s’abaixessin de vergonya
les espases.
Voldria desfer les ferides de sang
en roselles mudes.
Que Déu es deixés veure
tant com les orenetes a la primavera.
Les ulleres de la ignorància
perdessin la seva foscor.
I la vida no fos una cursa cega,
tan sols un passeig significatiu.
Voldria que la compassió
fos com l’oxigen de l’aire que respirem.
I la mort el perdó de tots els errors,
limitacions i males intencions.
Etiqueta: compassió
Tragèdia
Tragèdia del món.
Sino la sens, és una tragèdia.
Si la sens, ja ho saps.
Compassió.
Sino la sens, és una tragèdia.
Si la sens, ja ho saps.
L’ acció ens allibera
per dins i per fora.
Blog de Poesia de Jordi Querol 