Vull oblidar, per un temps, la vida pensada,
el soroll reverberant de les respostes,
la recerca de coses, de misteris i raons.
Vull sentir el silenci de l’aura
emportar-se les necessitats.
Eixamplar-se el temps fins
negar l’existència del seu trànsit.
Comprendre la inutilitat de moltes coses.
Vull Inhalar l’olor a terra humida,
sentir la petitesa muda d’un poble
i la grandària de l’espai
desde el cim d’una muntanya.
Vull deixar de fer per fer,
despendre’m de tenir per tenir.
Vull ser per ser.
Ser com un granet de sorra al desert.
Ser la mínima substància
i contemplar tota la grandesa de l’univers.