Quan escoltar-te
és millor que la ràdio.
Els teus pensaments
evolucionen a nous camins.
Desconnexió? Connexió.
Quan el pensament
és amic nostre.
L’art és un camí,
del silenci a la connexió interior,
a l’expressió a un mateix i als demés.
Fluir, connexió amb el present,
com una canoa al riu.
Creació, imaginació, intuïció,
raonament, deducció, relació…
Comprendre’s un mateix.
Vida interior i comunicació.
Un senyal d’apreci, mut, sincer.
En la vida quotidiana,
nascut d’on Déu sap on.
En aquell moment de dubte immobilitzant,
desànim incapacitant, culpa secreta,
por traicionera o feblesa,
pot esdevenir després d’escoltar-nos,
i compartir-ho amb l’univers,
de posar nom a la nostra pena.
Un senyal com una coincidència
improbable pot aparèixer.
Tothom se’l mereix.
L’univers ens escolta compassiu.
Si ens comuniquem amb el cor,
el cor de l’univers es comunica
amb nosaltres.
Blog de Poesia de Jordi Querol 