Etiqueta: contemplar

Les tardes fugen lentament,
el temps dorm esperant-nos.
Ens reclama copsar l’instant,
sense la distracció de fer res.
Què hi ha quan no fem res?
Al principi un neguit,
no sabem ser amb nosaltres mateixos,
som el que fem.
Després podrem contemplar,
el món, la vida, la natura.
Sense pretendre res,
només contemplar llargament,
la ment reposa serena.
Llavors som el que som,
un instant rera l’altre,
sense identificar-nos
amb el que tenim.
D’ aquesta actitud neix la intuició,
que podrem incorporar a la vida.