Etiqueta: Déu

Estimar Déu

és estimar els seus atributs.

Déu és bondat, bellesa, veritat.

Estimar, respectar, practicar.

Dimensió De(u)sconeguda

Somnis d’una nit d’estiu.

Ni espai, ni temps, ni matèria.

Dimensió buida, plena de consciència.

La imaginació crea realitats immaterials.

El no espai és infinitud.

El no temps és eternitat.

La no matèria és plenitud de consciència.

El no ser és el Ser absolut.

Pel camí d’anada,

les pedres i els revolts

ens fixen la mirada al terra.

Cal sortir de la fageda.

El cor inspirat pel cel clar,

ens omplirà de joia

i podrem espantar les penes.

Sigilosament

Quan ens oblidem de Déu,

Ell s’amaga sigil·losament.

Estem a un pas

Estem a un pas de viure
una vida totalment diferent,
superlativa, majestuosa,
esperançada, sense pors.
Creure en Déu al cent per cent.
Una creença que transformaria
la vida a la terra i la mateixa terra.
Ecm, experiències fora del cos,
difunts que s’apareixen a moribunds,
sincronicitats, centenars de condicions improbables necessaries per a la vida, estats il·luminats alterats de consciència,
revelacions, aspectes de la física quàntica
i altres fets, són fets de cada dia.
La ciència els valida a mida que avança.
Ara tenim ateus de la ciència.

Incommensurable

Intentar mesurar la grandesa
de Déu, per un humà,
és com intentar mesurar tot l’univers
amb un regla de vint centímetres.
La nostra visió diminuta
n’impossibilita la seva coneixença?
La vall no veu els rocs del cim,
ni l’aurora rera la muntanya.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar