Déu contempla la vida i l’univers
amb els auriculars posats.
Escolta la novena de Beethoven,
perquè sap com acabarà tot.
També escolta
Plany a les víctimes d’Hiroshima,
perquè sap per on s’ha de passar.
Etiqueta: Déu
Fe
La mirada és regalada, alguna vegada,
quan la ment pateix i s’expandeix.
Déu baixa a la cantera i pica pedra.
La fe tria entre dol i regal.
VIVÍEM
Vivíem en un món perfecte,
excepte en que ens era regalat
i no érem savis.
Érem ingenus i no coneixíem el mal.
A la terra és inevitable conèixer el mal.
El fet, el rebut i les múltiples
formes de patiment.
És un món imperfecte
d’equivocacions, confusions
i estupideses.
Ens guanyarem un dia
tornar al paradís complerts
com a savis.
Déu ho vulgui.
NOSALTRES
No culpis a Déu
d’allò que podia fer l’home.
Blog de Poesia de Jordi Querol 