Pàgina a pàgina

Avui no vull llegir el diari.

És com passar pàgines

de les vides dels altres,

pàgines doloroses 

que s’enganxen a la pell.

I deixar-les passar,

pàgina a pàgina.

Volen els coloms de la guerra,

l’odi, la supèrbia, la incomunicació.

Pàgina a pàgina la vida  és política.

Però no passa res,

acabem amb l’art i la cultura

per refer l’ànima. És un dir.

I passem a l’entreteniment.

Esports, televisió i passatemps,

que no ha estat res de res.

Però no és la vida dels altres,

és la nostra vida, 

que passa pàgina a pàgina,

empobrida i consumida.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar