A Sol i Lluna

Cada ser humà és un univers
en si mateix.
Amb llum pròpia com la del sol,
que es reflexa en els altres,
com a la lluna.

Un univers incomplert.
Comencem buscant a l’exterior,
com la lluna. I acabem buscant endins.
Com la llum interior del Sol
que s’expandeix
més enllà de nosaltres.

Quan més som per dins
més naturalment il·luminem
cap enfora.

La lluna gira embogida,
com la mateixa terra,
esgarrapant llum de fora.

El Sol roman en el seu centre.

REVOLTS

A cada revolt s’ensorren els horitzons passats
les certeses es capgiren
la pluja esborra les petjades menys profondes
el camí esdevé sinuós
ja no confio en els revolts
prefeixo aturar-me
i mirar endins

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar