Etiqueta: escriure

Quan escric

Quan escric el món desapareix,

però retorna impregnat de mi.

Què vull?

Què vull salvar

de la pols del temps?

Què és allò que m’acompanya

i voldria embolicar i posar un llaç.

Allò que fos un regal?

Útil, sobretot útil.

Útil per una de les mil raons possibles

que unes paraules poden fer algun bé.

Potser aquest anhel d’escriure?

Aquells poemes

Aquell poema que embolica

la lògica i que surt a pases curtes.

Aquell poema radical, que neix

a l’estómac i que es vomita incontrolable.

Aquell poema sentit que navega

amb bon vent a port segur.

Aquell poema que cau del cel,

versos que surten de l’inconscient

amb punts i comes, només s’han d’escriure.

Aquells poemes que són un tribut,

i que surten a fora tal com viuen a dins.

Aquells poemes teus com les costelles,

que són la enciclopèdia de la teva vida.

Aquells poemes nascuts d’un vers

que s’obre com una flor, pètal a pètal.

Aquells poemes escrits i amagats.

Aquells poemes no escrits

que moren amb els seus secrets.

Aquest poema, escrit d’una ventada sobtada.

Escriure en negre

Pasen els pensaments,

les idees, els sentiments,

els fets, els records.

No és una cerca,

és com un badar

i aparèixer una arrel

del fons de la consciència.

No hi ha pàgines blanques,

la vida em porta fulles negres

que recollo al vent.

A vegades em cauen 

pel seu propi pes 

o les empenta la providència

i m’acaricien la galta.

A vegades són un parell de paraules

que broten del ventre i són la llavor,

la mirada poètica troba un motiu.

Llavors és quan els minuts flueixen

i fan la resta.

La mà

Tremola la mà que escriu,

lletres com llàgrimes,

si perd allò que la mou ferma,

que mou la vida i reposa l’ànima.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar