Un vers

Un vers serè,
un sentiment sincer,
un impuls per expressar,
a vegades voldria
escriure sense escriure.
Quan és un error el silenci
i quan ho és escriure?

Escrivint

Escrivint descobreixo el món mut.
Les paraules viatgen
del silenci als ulls verges.
Una mirada, una interpretació,
un descobriment, un donar-se compte.
De l’interior, com un bulb
d’arrels vives, floreix un mot.
Un mot, un món mut, esperant ser
desenterrat per il·luminar
un món extern, disfressat,
cridaner, monòton, enganyós.
Mirar endins per mirar enfora.
L’ombra és la llum.
El silenci desembolica
el regal, el present, el misteri.
La vida interna dibuixa
els pinzells i els llenços
dels quadres de cada dia.

Escriure des del Jo

Coneixement de primera mà.
Subjectiu com la vida
de qualsevol altre.
Fora la ciència (també influenciada),
la literatura és subjectiva.
No tenim el do de l’objectivitat.
Què queda sense el jo?
La divinitat o la bogeria.
A través de mi imagino l’altre.
A través de l’altra em reconec.
Soc la substància de compartir,
de comunicar, de viure.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar