Sigues com gotes d’aigua.
No són ni mars ni rius,
però els emplenen
amb la seva constància.
Són trasparents
com una ànima sincera.
Cadascuna és identitat,
però es fonen amb la seva parella,
per ser més grans totes juntes.
La seva forma interna
té patrons bells i ordenats,
quan s’envolten
de bons sentiments o bona música.
Al seu voltant la vida creix generosa.
No són ni millor ni pitjors
que cap altra gota d’aigua.
Després de voltar el món,
deixen el seu estat material
per un de més eteri, pujant al cel.
On es fondran en núvols de conciència.
Reencarnant-se de nou a la terra,
quan Déu Neptú li plagui.
Som aigua més que cap altra cosa.
Blog de Poesia de Jordi Querol 