La veu blava que beu del cel.
La veu muda que beu de la ment interior.
La veu que veu i que no veu d’on és.
Un cargol, ni casa ni reguerol.
Etiqueta: inspiració
Escriure en negre
Pasen els pensaments,
les idees, els sentiments,
els fets, els records.
No és una cerca,
és com un badar
i aparèixer una arrel
del fons de la consciència.
No hi ha pàgines blanques,
la vida em porta fulles negres
que recollo al vent.
A vegades em cauen
pel seu propi pes
o les empenta la providència
i m’acaricien la galta.
A vegades són un parell de paraules
que broten del ventre i són la llavor,
la mirada poètica troba un motiu.
Llavors és quan els minuts flueixen
i fan la resta.
M’ha caigut
M’ha caigut un poema del cel,
com una fulla de plataner
despresa, a la seca terra;
o potser com un llamp de nit,
a l’encalmada mar.
Gràcies inspiració,
tu si que en saps.
INSPIRACIÓ
Sento la teva veu com un vers
que neix de la foscor,
no sé qui t’ha cridat
ni com coneixes el meu passat.
Un vers crida l’altre, i un altre,
i tot plegat té un sentit
que desconeixia jo mateix,
però d’alguna manera és meu,
l’he viscut, l’he pensat, l’he sentit.
Em coneixes millor que jo
i jo em conec millor a través de tu.
Les paraules segresten la meva ànima
i li donen vida.
Benvinguda per sempre.
Blog de Poesia de Jordi Querol 