Somnis d’una nit d’estiu.
Ni espai, ni temps, ni matèria.
Dimensió buida, plena de consciència.
La imaginació crea realitats immaterials.
El no espai és infinitud.
El no temps és eternitat.
La no matèria és plenitud de consciència.
El no ser és el Ser absolut.
Pel camí d’anada,
les pedres i els revolts
ens fixen la mirada al terra.
Cal sortir de la fageda.
El cor inspirat pel cel clar,
ens omplirà de joia
i podrem espantar les penes.
Blog de Poesia de Jordi Querol 