Té la veu del lector,
el seu ritme
i la seva callada entonació.
Té un efecte en la primera
lectura o potser deixa un secret
per a a les següents.
Cal que camini,
com el so d’una bateria,
á cops curts o cops llargs.
Demana permís per
suggerir, parlar o deixar silencis
com buits per emplenar.
Li proposa un ball que serà
un vals o potser en soledat.
Respira i aspira respirar acompanyat.
És un tros de pa o un cop de falç.
És un poema compartit amb
el ciments del poeta i del lector.
Un crit llegit sense veu.
Etiqueta: lector
Dedicat a Tú
Per al/a la Benvolgut/da lector/a.
Desitjo, que en aquest poemari
trobis algún poema,
que sigui tan teu com meu.
Teu, perquè trobis un punt
de connexió entre el poema i tú,
en que, com el vent travessant valls,
recorri la teva ànima recordant
o descobrint petits tresors.
I meu, simplement,
pel mateix motiu.
Que aquest/a canal,
serveixi per pujar muntanyes.
Natura, camins, vida, cims.
Blog de Poesia de Jordi Querol 