Estic aquí

Estic aquí, ara mateix.
Però el temps ja ha passat.
Han passat els anys que venen,
però jo estic aquí.
Com la pedra del destí
tot passarà, els dies, els anys.
Tot està escrit, només cal
que passi el temps.
Passarà tot i seguirà passant tot.
Com una pedra, res serà
que no sigui la pedra.
Amb tot sóc lliure,
sóc el capità del meu vaixell,
el destí em deixa unes ales.
I és que tot ja va passar,
va passar als ulls de Déu
quan nosaltres erem lliures,
i ara, en el present,
la llibertat és avui,
perquè vam ser lliure llavors,
però ara és pedra.

Com huracans

Com huracans que aixequen teulades,

el defecte moral destrueix 

el sentit just de la llibertat,

escampa el dany a l’altre

i converteix la intel.ligència en estupidesa.

Uns i altres

A mida que es conquereix la voluntat

s’obren els camins.

A mida que ens fem responsables

es carrega la motxilla.

Vides, camins i motxilles.

Lliure Determinació

Sempre
estem en mans
de Déu.
Potser som amos
de les nostres passes.
Tots els camins
porten a l’Amor.
No hi ha res a decidir.
Tot és una tragicomèdia
de la diversitat
i la creació.

MIRACLES

L’univers sobrevola els dies

corregint la llibertat dels homes i dones.

Com si d’una película es tractés,

canviant alguns fotogrames,

canvia el seu destí.

D’això en diem miracles.

No ens arriba la comprensió.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar