Veure’s amb llum pròpia,
és defugir l’engany als demés.
Si ens veiem com els altres
ens veuen ens estem enganyant,
la nostre pròpia imatge dependrà
del que sapiguen o no.
Etiqueta: llum
Al maig la llum
Al maig la llum d’estiu s’ha presentat.
Els verds de la natura madura.
Colors intensos, saturats, lluents.
Hi ha tant de color
que desapareixen els matissos.
Cada fulla té llum pròpia,
com un quadre impressionista
de taques vives, les pinzellades
aturen el temps.
L’aire té la consistència
de la calor embriagadora.
Llum robada, colors robats.
El sol cascavelleja al verd
com ho fa a la mar.
Anys
Bufar espelmes,
la petita llum s’exhaureix,
el temps passa com les aus.
Fes lluïr la teva pròpia llum,
com un far, un any més.
Estels
Tres estels creuen la foscor,
regalant la seva llum.
Una espelma Déu fa tan lluent.
Primera llum
La primera llum
és descoberta per l’horitzó,
sentinella destacat a llevant.
La nit espantada fuig a ponent,
sempre fuig a ponent.
Ponent i llevant, llum i foscor
s’alternen en la vida de cada dia.
Qui segueix la llum espanta la foscor.
Qui segueix la foscor espanta la llum.
Qui no es mou resta al descobert
del dia i la nit.
Blog de Poesia de Jordi Querol 