Admirar

Admirar la bondat,
mirar la terra serena,
lluitar per lo desconegut,
estimar l’ànima eterna.
Viure i somriure,
els estels amaguen la llum
engolida al seu cor,
dolç i tremolós.

Diumenge de pasqua

La nit és manca de llum,
la llum no és manca de foscor.
La llum és, la nit no és.
Sempre guanyarà el bé.

A Sol i Lluna

Cada ser humà és un univers
en si mateix.
Amb llum pròpia com la del sol,
que es reflexa en els altres,
com a la lluna.

Un univers incomplert.
Comencem buscant a l’exterior,
com la lluna. I acabem buscant endins.
Com la llum interior del Sol
que s’expandeix
més enllà de nosaltres.

Quan més som per dins
més naturalment il·luminem
cap enfora.

La lluna gira embogida,
com la mateixa terra,
esgarrapant llum de fora.

El Sol roman en el seu centre.

La Llum Anima

La llum anima la matèria d’aquest jardí.
És mitja tarda d’estiu,
les ombres de les fulles
dels arbres i plantes s’alternen
en clarobscurs de vida i mort.
A cada racó d’aquest món,
el vent suau dirigeix aquesta dansa,
el que llueix, de sobte es torna fosc,
i les foscors reneixen juganeres.
La mort fa lluir, fugaç, la vida.
Vibren els colors,
valents, desafiants, ferits;
com un quadre impressionista viu
sense marc protector.
Com un cant oriental,
l’aire és l’alè de la vida,
que mou els renaixements
a samsara, esperant un dia,
finalment, alliberar-nos en Déu.

Per Sant Joan

Per Sant Joan,
cremi la foscor,
reneixin tots els cors.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar