La lluna

La lluna,

Robin Hood de la nit,

roba llum als rics

per donar-la als pobres.

Blanca

Reina de nit,

misteri de blanc,

perla suspesa sense sílabes.

Bagul de secrets.

Ull diví,

terra escindida,

anhel amagat,

àngel sense ales.

Poetessa ferida,

pitonisa de la terra,

mirall eloqüent

desde els temps nascuda.

Companya serena.

Vida viva.

Espasa de la foscor,

record del més enllà.

Llum dels somnis somniada.

Delatora subtil del sol i la terra.

Amant del amants.

Seductora vestida de dol.

La lluna, la pruna.

A Sol i Lluna

Cada ser humà és un univers
en si mateix.
Amb llum pròpia com la del sol,
que es reflexa en els altres,
com a la lluna.

Un univers incomplert.
Comencem buscant a l’exterior,
com la lluna. I acabem buscant endins.
Com la llum interior del Sol
que s’expandeix
més enllà de nosaltres.

Quan més som per dins
més naturalment il·luminem
cap enfora.

La lluna gira embogida,
com la mateixa terra,
esgarrapant llum de fora.

El Sol roman en el seu centre.

La Lluna

La lluna despulla la nit de la seva arrogància.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar