La paranoia del mal rebut
és percebre que nosaltres
som l’objectiu del mal que patim.
Les veritables raons
només existeixen
en el cap de l’agressor,
i aquest necessita sanar
i vèncer la ignorància.
La paranoia del mal
acaba en agressions mútues,
que seran més i més
paranoies del mal.
Ens mosseguem la cua,
i ens fem mal.
El mal i els errors s’escolen
per les clavegueres del passat.
El penediment obra una porta a canviar
i unaltra al futur, demanant perdó.
el perdó rebut és pau mútua al present.
En cas contrari tots dos
queden atrapats en si mateixos.
Déu és misericòrdia.
El penediment és dolor
que cerca l’alliberament.
El mal genera mal propi i aliè.
El bé genera bé propi i aliè.
Si amb la llum veig el patiment
habitar totes les ombres,
per a que la voldria?
Dispararé un tret a la llum.
Morirà dessagnada
i la realitat restarà inerta,
no veuré ni el bé ni el mal.
Sense contraris moriré en vida.
Sense dolor ni goig.
Sense onades,
com la mar congelada.
La vida és llum.
Te conozco y me reconozco.
Se de donde vienes y a donde vas.
Tus sandalias acumulan el polvo
de cien caminos perdidos.
Y sigues buscando descreido.
Buscando el árbol invisible
de la sabiduría del bien y del mal.
Y quizás lo encontraste ya,
pero no se ve con los ojos.
Maldices el mal, el dolor,
el sufrimiento y la fealdad.
Y sigues buscando descreido.
Buscando el árbol
de la sabiduria del bien y del mal.
Y el mal está aquí,
y el bien esta aquí.
Y tú eres sabio.
Pero debes saber
hacer el bien sobre el mal.
Blog de Poesia de Jordi Querol 