Portes tancades, metàfores obertes.
El teu destí és despullar la foscor,
injectar vida a l’ esquelets defallit.
travessar murs, omplir sense recipient.
És agafar una poma i sentir la llavor.
Disfressar de coherència allò amagat.
Donar substància a l’aire eteri.
Dir sense dir, dibuixar un sol groc
amb raigs com a l’escola,
impregnar d’aroma el contorn callat.
Anunciar l’albada amb un llumí,
renéixer les tardes fredes.
Parlar entre dos
un diàleg tan misteriós com lluminós.
Vestir un cos de dona
i que sigui més bella la seva nuesa.
Etiqueta: metàfora
Queda pendiente
Con su juego de lego
y su pelo largo algo despeinado,
sus ropas tal cual de adulta.
Guitzel es niña sin tiempo aparente,
del 2020 o la transición.
Tiene esa edad donde la pausa
la hace mayor, poseedora de luz
y una sabiduría precoz.
Es niña
y parecía haber leído Ana Karenina.
El tiempo pasa, quince años,
y no he aprendido nada.
Lo que la pluma siente
si de la metáfora no se desprende,
queda pendiente.
Metàfores
Deixa’m el teu aroma,
la teva força
o tota la teva ànima.
Viurem agermanats,
junts creuarem mars i cels.
Amb la meva absència
tu em faràs present
i tu em coronaràs, em parlaràs
i em perfeccionaràs.
No em deixis mai sol,
dóna’m el teu amor,
la teva vida serà vida nostra
i un consol la teva escalfor.
Ungles
Les boires del pensament
i les ungles daurades
que subjecten el cor,
anhelen ser il·luminades
amb l’espelma del vers.
És posar mots de pedra
a la fosca realitat.
És buidar la mar
i veure l’iceberg sencer.
Parlar, desxifrar i escoltar-se.
És pujar un cim i veure els núvols.
Esculpir sentit amb la metàfora,
metàfora que és àngel missatger
entre cor i paraula,
entre paraula i cor.
Així
Com desembolicar un regal
de paraules missatgeres.
Així et vull escriure.
El cos daurat,
la pell profunda.
Blog de Poesia de Jordi Querol 