Menuda, llisos cabells,
una cascada de fils terrossos i assolellats.
De matinada, li canta la rosada.
Eixerida com un ocellet.
La serietat li amaga el cor dolç.
El geni dissimulat li sobresurt rebel.
Ànima nascuda innata, nuesa santa.
Ulls generosos bruns de mel de bruc.
Diamant en brut,
de la serenitat en farà virtut.
Quan estigui en pau
amb el món, el món tindrà
en ella la pau més bella,
i tota la seva incontenible llum.
Àngel brillant a la terra desterrat.
Blog de Poesia de Jordi Querol 