La vinya trepadora, era viva.
Desolada la vorera,
desolat el bar, l’han matat.
Desolat el barri,
desolada Cerdanyola.
Resta una olivera, un avet i un pi,
ara orfans. L’absència deixa el buit,
el carrer es veu estèril,
estèril l’Ajuntament.
Normatives a l’engròs
amb nul·la sensibilitat.
Ja no hi ha ombra, ni encant,
no hi ha verd, ni llum juganera,
ni vida, ni sentiment.
S’enfila el tronc del terra,
com enroscant-se a l’aire.
Serp de vint caps,
les seves branques reposen
en un reixat horitzontal,
que fa de tendal del bar.
A l’hivern sembla ben morta,
el tronc és obert i assecat,
però a la primavera les branques
donen fulles de verda vida
omplint la terrassa d’ombra.
Vinya sense podar, raïmera,
que a l’estiu dona el fruït del vi,
que jo prenc contemplatiu al bar
gaudint de la seva vital exuberància.
Manantial a la vorera del barri
de ciment, escaldat pel sol insolent.
Blog de Poesia de Jordi Querol 