Amb música suau i veu serena,
evoca els prats en la terra erma.
Raigs rebels, tenen la llum del sol
quan es reclou al mar roig.
És com una ballarina a la cafeteria,
serveix croissants cruixents,
el millors de Sabadell.
Mil culleretes omplen la barra
amb els seus plats i tasses.
La gent ha marxat
i ha deixat el seu regal.
Dama elegant, amable i natural.
Ennobleix el tracte, la paraula
i les hores que llisquen al seu costat.
Les raons de l’adversari
arrelades i amagades a la terra
creixen any rere any.
Menyspreades esdevenen
sentiments amb més cor que seny.
Només cal una guspira de rauxa
per començar allò que
no se sap com acabarà.
De fet així no s’acabarà.
Les raons de l’adversari
no es poden subestimar.
Sinó es pot resoldre
avançant amb acords
es pot avançar amb fets
que disminueixin les raons,
i possibles injustícies.
Em comptes d’aconseguir la solució
aconseguir allò que s’aconseguia
amb la solució.
A tothom li agrada sentir bons sentiments.
Certes negrors provoquen llum ignorant,
llum malaltissa o llum irreprimible.
La pau sigui amb vosaltres.
Baixa el sol,
com si li fes vergonya,
imperceptible.
Els seus raigs s’acomiaden per avui.
El capvespre és el nou rei.
Es recull el dia, silenciós.
Algunes ànimes neguitegen,
la pèrdua de vida anuncia la foscor.
Altres senten la pau,
amants del recolliment interior,
les estridències del dia
donen pas a la quietud serena.
La llum parella les dissonàncies.
Uns i altres viuen l’horabaixa
com les campanades del cel,
anunciant que el cor i el dia
caminaran agafats de la mà.
Les guerres neixen a les ments.
Pau mental contra l’odi.
La pau és salut.
Blog de Poesia de Jordi Querol 