Mira el cel

Quan la màgia és màgia

l’home no mira el cel,

és el cel qui mira l’home.

Campeón

Campeón nacional,

décimo del mundo,

mota de polvo del Universo,

persona,

milagro de la creación,

extraordinario.

Aquella persona

Aquella persona que havies oblidat,
la veus, i no acabes de saber qui és,
però saps va ocupar un lloc
privilegiat al teu cor malmès;
el cap no troba raons, es sent orfe.
Ella et coneix i ja sents el silenci mort
que no vas saber destruir.
Has perdut les teves mans
i no te n’havies adonat.
Despullat de tu mateix,
finalment recordes,
no podia haver estat d’una altra manera.
La vida trenca camins
i esdevé pur caprici cec.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar