La plaça ferida

Resó de sol,

mans verdes de braços alçats

de troncs cremosos.

Quietud lenta,

respira el vent, lentament.

Diumenge a la plaça,

avui les obres només

fan nosa, no soroll.

Un veí em diu

que el cap em bull,

de tant escriure.

El cafè a la taula roja

de la terrassa de la fleca.

Els moixons escuren les engrunes.

La gent es va despertant,

els trens no passen,

la estació és una convidada.

La farmàcia oberta,

el club tancat, ja no obrirà el bar.

L’hostal obrirà a les 12, per fer dinars.

El Victor encara obre la llibreria.

Avui he pogut aparcar el cotxe.

Aquesta plaça que tothom la vol

i ningú la vol.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar