La rosa s’ha pansit, és efímera.
Era bella, ara és mestre.
I si la vida l’ha fet així,
no per gaudir-la i entristir-me
sino per a ensenyar-me?
Potser ara les apreciaré més,
a elles i al temps.
La rosa s’ha pansit, és efímera.
Era bella, ara és mestre.
I si la vida l’ha fet així,
no per gaudir-la i entristir-me
sino per a ensenyar-me?
Potser ara les apreciaré més,
a elles i al temps.
Rosa de nit,
despunta l’albada.
La fortalesa d’aquella rosa,
s’expressava en els seus bells pètals.
Sabia que les espines
no la lliurarien de ser agafada.

Conservant la seva essència.