Etiqueta: ser

ser

Es

Fer temps és desfer temps,
fer res és perdre el temps.
Ser és, més que res,
ser mestre, fer sense fer.

Caminando por la calle

Caminando por la calle
va resonando un griterío ancestral,
balones rebotando, corredizas.

Niños liberados por media hora
de su tarea de convertirse.
Por un instante son ellos
y la ciudad permite su voz,
luego succionará su sangre.

No hay tiempo para ser niño,
sólo tiempo para que sean
lo que tendrán que ser,
cumplir sus obligaciones futuras.

Diez mil noes cada dia,
con prisas, con castigos,
sin que molesten demasiado.
En el patio resuena el grito
de liberación, de que les dejen
ser lo que son.

Tanto aprender pronto, cuando
al crecer lo aprenderían mejor.
El campo tiene sus tiempos,
la fruta no madura a empujones.

Yoyo

El ego es un yo-yo.

El yoyo sube, baja, da vueltas

y pende de un hilo.

El Ser es estable.

Fer o Ser

Fer, és interactuar amb el món exterior.
És aconseguir coses, tenir,
per a que ens sentim millor, o ser.
Un canvi amoral exterior serà interior.
Pot ser egoista.

Si treballem primer els sentiments, emocions, pensaments; ens sentirem millor, serem millors. Farem amb goig i transformarem el món positivament.
Un canvi moral interior serà exterior.
És altruista.

Dalais Lama o Trumps.
Espiritualitat o Neocapitalisme.
Tothom o jo.
Ecologia o Contaminació.
Salud o Mort.
Progrés o Explotació.
Casa de tots o caca de tots.

Jajaja

Ser

Les tardes fugen lentament,
el temps dorm esperant-nos.
Ens reclama copsar l’instant,
sense la distracció de fer res.
Què hi ha quan no fem res?
Al principi un neguit,
no sabem ser amb nosaltres mateixos,
som el que fem.
Després podrem contemplar,
el món, la vida, la natura.
Sense pretendre res,
només contemplar llargament,
la ment reposa serena.
Llavors som el que som,
un instant rera l’altre,
sense identificar-nos
amb el que tenim.
D’ aquesta actitud neix la intuició,
que podrem incorporar a la vida.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar