De jove ballarina,
de madura fumadora,
intentava tenir un bar
amb bon ambient.
Em va recomanar un llibre,
Verónica decide morir.
Els pensaments
giraven com una rotllana.
Més gran en cadira de rodes.
Que els àngels,
que et feien ballar,
il·luminin els teus dies aturats.
Que la quietud sigui calma serena.
El dessert, font de infinitud,
i la desesperança esperança
més enllà d’aquí.
Un petó
Blog de Poesia de Jordi Querol 