Reina de la solitud.
Sola com la lluna,
de dia el teu sèquit t’emmanilla.
La teva llum, ara més pàl·lida,
no cerca distraccions.
El teu príncep ja fa temps
que es perd pels bassals,
dilapida el temps fugint de tot.
Tu i la vida i les distraccions,
és el que et queda i no vols.
