Cada any
les aus segueixen travessant continents,
dels pomers es desprenen pomes,
les ginestes floreixen de groc,
la terra gira una volta al sol.
Les persones tenen somnis,
volen coses que no tenen.
Cada any
les persones tenen somnis,
volen coses que no tenen.
Somnis de poeta.
La meva petita llum
sigui més gran a casa teva.
Que les meves intuicions
facin arrel al teu jardí.
Sóc tan limitat com qualsevol altre.
Però dins la meva bogeria
vull que la poesia inspiri i expiri,
la teva respiració.
Que les paraules es facin teves,
toquin una corda que resoni
en un tot que ja sabies
però estava sumergit
per la vida obstinada.
Però no sóc res,
potser una ferida tendra,
només sóc una mica per allò
que de fet m’ha donat a mi la poesia.
Les papallones volen per volar
juguen amb l’aire
com si fos un bressol d’estels.
Els mussols volen per caçar
resten inmòvils esperant la seva presa.
Avui vull ser una papallona,
un somni de papallones
que me’n porten més enllà.
Blog de Poesia de Jordi Querol 