Què seria un univers sense vida?
Una màquina sense sentit.
Una flor de metall.
Quelcom inadvertit.
Un experiment sense científic.
Una casa sense habitants.
Un joc de física i química.
Una casualitat prescindible.
Que seria un univers sense consciència?
Una paraula és un polsim
de pols intergalàctic dins
l’univers del Vers.
Un senyal d’apreci, mut, sincer.
En la vida quotidiana,
nascut d’on Déu sap on.
En aquell moment de dubte immobilitzant,
desànim incapacitant, culpa secreta,
por traicionera o feblesa,
pot esdevenir després d’escoltar-nos,
i compartir-ho amb l’univers,
de posar nom a la nostra pena.
Un senyal com una coincidència
improbable pot aparèixer.
Tothom se’l mereix.
L’univers ens escolta compassiu.
Si ens comuniquem amb el cor,
el cor de l’univers es comunica
amb nosaltres.
L’univers no pot ser teixit amb aire.
No totes les fibres fan un cistell.
Abans d’existir la palla
existia la seva potencialitat.
La potència és increada,
existeix des de sempre,
no cal que sigui pensada,
dissenyada o construida.
Tot el que ha existit,
existeix o existirà,
ja existia en potència
abans de tots els temps.
Déu és la potencialitat,
la llavor
i la palla.
El pensador,
dissenyador
i constructor.
Blog de Poesia de Jordi Querol 