La noche muere oscura.
Sin utopía la noche
muere oscura.
Sin utopía estamos
desubicados y desorientados,
en un mar de incertidumbres.
Perdidos en nosotros mismos,
perdidos en nuestras limitaciones,
sin saberlo.
Sin utopía no hay política,
solo ciegos charlatanes
guiados por intereses propios,
guiados por un faro muerto
en las entrañas de uno mismo.
Etiqueta: utopía
UTOPIES
Ja sé que l’obaga és fosca,
que les sabates s’enganxen
a l’asfalt sofocant de la vida,
que demà pots ficar la bola negra
dins el forat del billar.
Però avui vui somiar.
Vui saber que sento quan
vui el que més vui,
sense límits,
sense cap mesura.
Allò que ni he gosat a imaginar.
Potser així em coneixeré de debò.
No seré un soldat conformista,
ni un mort vivent.
Ítaca no és una utopia,
és una necessitat.
Blog de Poesia de Jordi Querol 