Recorren els ulls el vuit de les teves certeses
recorre la ma el traç del teu respirar
recorro amb la oïda la olor fràgil del temps passat
recorro les mudes absències que t’han acompanyat
recorro els espais glaçats que has travessat
recorro l’origen d’allò que no ha estat
recorro l’escala d’anhels que has trepitjat
recorro el pes dels sentiments atresorats
recorro en vers la teva Ítaca particular
No et preocupis, ho sé tot de tu, creu en Mi.