Ara mateix

Ara mateix hi ha persones que moren de fam.

Ara n’hi ha que somien, adormits o desperts.

Ara que senten la pluja relaxar tensions.

Que neixen.

Malaltes.

Jugant a pilota.

Rient, plorant.

Cuinant, netejant.

Estudiant, treballant, negociant.

Ballant, fent esport.

Matant en una guerra.

Drogant-se, programant.

Resant, curant, consolant.

Construint, pensa

investigant, descobrint, educant.

Treballant la terra.

Veient la televisió, internet.

Artesania i Art,

seguint un camí espiritual.

patint, gaudint.

Venent, comprant.

Menjant.

Administrant,

regalant, robant,

estimant, odiant.

Lluitant per uns drets.

Escribint, llegint poesia.

Compartint un destí comú.

Ajudant.

Dubtant.

Sentint opressió i submissió,

la lleugeresa de la llibertat,

i el pes de la responsabilitat.

Com seria

La teva revolució pacífica preferida?,

aquella que t’ompli el cor de vida?,

aquella que canviï el món com tu vols?

El got

El got és mig ple d’aigua,

el got és mig ple d’aire.

Mig got és ple d’aigua,

mig got és ple d’aire.

El got és ple d’aigua i d’aire.

El got és got.

El got és vida.

L’aigua és la terra,

l’aire és el cel.

Carme

No se por qué estaba allá.

Vi un cementerio en tu ciudad,

entré y sin saber como

enseguida te encontré.

Estabas allí con una foto de más joven,

casi de niña.

Hacía unos años un coche se cruzó

en tu camino, venías de la universidad,

donde estudiabamos.

Creí usurpar un espacio sagrado,

sentí vergüenza, me marché.

Era tanta tu vida, tu alegria, 

tu naturalidad, que tus huesos

ya no eras tu. 

La energia ni se crea ni se destruye,

menos si la vida tenía

una fuerza arrolladora como la tuya.

Tus mordiscos de las manzanas,

en las meriendas en clase, aún resuenan

en unas aulas que hicistes inmortales.

Unas aulas enormes,

que hace treinta y siete años

te vieron por última vez.

Deshonor

Cuando se deshonra un honor 

no se puede deshonrar la vida.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar