Un cel desert que no oblida la vida
unes figues al cistell de les paraules mortes
la fatiga mira per la finestra tancada
els sentiments llauren la terra
i a l’estiu es recullen les raons
sola
i com ella sola
veu a la mar
el vaixell surar
Un cel desert que no oblida la vida
unes figues al cistell de les paraules mortes
la fatiga mira per la finestra tancada
els sentiments llauren la terra
i a l’estiu es recullen les raons
sola
i com ella sola
veu a la mar
el vaixell surar
Cabalgando con herraduras
pisa fuerte los páramos de almas desierto.
Descalzo cruza el cielo hiriente.
Les papallones volen per volar
juguen amb l’aire
com si fos un bressol d’estels.
Els mussols volen per caçar
resten inmòvils esperant la seva presa.
Avui vull ser una papallona,
un somni de papallones
que me’n porten més enllà.