COM ELLA SOLA

​Un cel desert que no oblida la vida

unes figues al cistell de les paraules mortes

la fatiga mira per la finestra tancada

els sentiments llauren la terra

i a l’estiu es recullen les raons

sola

i com ella sola

veu a la mar 

el vaixell surar

Avatar de Desconocido

Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà.

Deja una respuesta

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar