Mes: febrero 2021

Enyoro,
com una pedra que el vent esculpeix,
les paraules que em treuen la pols.
El febrer fuig
i encara, aquest any,
no ens hem retrobat.
Sense escriure,
la fruita caiguda de l’arbre, es perd.
Avui he sabut.
Sense escoltar-me,
les gemmes de la la vida són invisibles.
Les petjades les cobreix el temps.
Sols al present viu la poesia.