Potser ni és real,
com les ombres d’un au volant.
És màgic, com néixer llavor
i esdevenir roure.
Però té la certesa
de tot allò que és útil.
El misteri dorm de dia
i s’aixeca a les nits il·luminades
amb la lluna plena.
Potser no és real,
però és tanmateix com si ho fos.
Viu i somriu.
Blog de Poesia de Jordi Querol 