No hay nada,
que pueda sostener el vacío.
Nada útil.
El vacío se puede contener,
pero no hay nada que contener.
El vacío vive sin existir,
hasta que un día
tus ojos revelen su atracción.
Su no existencia absorve la existencia
de tu mirada.
Mes: julio 2023
CEGA
La mar encalmada
perd el rumb.
La rosa despullada
d’espines és més dèbil
però mes valenta.
La lluna plena
no guia els cecs.
La raó no passa
com el temps, s’eixampla.
La força cega,
sega la força.
Balada
En la habitación de al lado
hay un monje leyendo una balada,
de un ser extraño que no es poeta.
No ve que sus pasos
rodean la razón de la sinrazón.
El misterio ciego, que se adueña de él,
le impide ver las vidrieras de su devenir
en la catedral que construye día tras día,
el sentido en la vida alienada.
Perdido a ratos, en un sombrío laberinto
que teme resolver.
Laberinto que es la catedral misma,
donde la poesía aprecia, en las sombras,
la luz que ilumina los vitrales
y el rosetón del alma.
Aquells Símbols
Els símbols s’apoderen de les persones,
i les deixen despullades de raonaments.
La pròpia tirania per no perdre
una identitat de vegades malaltissa.
Símbols com espases sense cor,
on val molt més el símbol defensat
irracionalment que allò que representa.
On un mateix símbol llueix modificat
per cada persona.
Fora de les taules de negociacions.
Esguard
Quan mires la Moreneta, a ulls veients,
el seu esguard sembla parlar-te,
dient-te alguna cosa que de fet,
ets tu qui la diu en rebre la seva imatge.
Una humanitat de dona modesta,
dona pas a una dignitat majestàtica.
Un punt de imponent
severitat i seriositat suavitzada
per una tendra bondat i compassió.
Té la saviesa de les proporcions justes.
En mirar-la la seva morenor és llum,
i el nostre interior menys fosc.
Esvelta, Mare santa,
acull a la seva falda el Fill salvador.
Rosa d’abril, Morena de la serra…
Blog de Poesia de Jordi Querol 