Quan els sanatoris eren reixes
i els malalts reclosos,
ella va ser perseguida, primer per gent,
després per pensaments.
Arribà de jove per passar una temporada
i va morir a l’albada de la seva vellesa.
Tancat l’asil, quatrecentes maletes
foren recuperades, una era seva.
En aquelles maletes,
les seves pertinences confiscades
van ser les seves ànimes,
van ser la seva veu i el darrer crit
de les seves vides suspeses,
suspeses i preses abans d’hora.
Ni fotografies, ni raspalls, o aquell vestit,
aquell regal, o aquell record.
Recuperades van ser art,
la seva memòria museu,
i el museu memòria d’un temps
on la ment malalta era ment reclosa,
reclosa com les pertinences,
però en una maleta freda enorme,
que va confinar decenes de milers
de persones al llarg de vuitanta anys,
la meitat va morir allà mateix.
Maletes, calaixos, estigmes.
Identitat ofegada.
Etiqueta: identitat
Aquells Símbols
Els símbols s’apoderen de les persones,
i les deixen despullades de raonaments.
La pròpia tirania per no perdre
una identitat de vegades malaltissa.
Símbols com espases sense cor,
on val molt més el símbol defensat
irracionalment que allò que representa.
On un mateix símbol llueix modificat
per cada persona.
Fora de les taules de negociacions.
IDENTITATS
Les fronteres separen identitats,
siguin de territori o de pell.
Pells i fronteres mentiroses,
amaguen inseguretats
i creen fortaleses.
Les fronteres diuen:
tu ets d’aquest territori
i tu ets diferent de les altres ànimes
embutides de pell del teu territori,
cal protegir-se, fer la pell dura,
col·laborar és un risc,
compartir és perillós.
Si la diversitat fos respectada
no caldrien més fronteres imaginades.
Canviem soledat i aïllament
per la seguretat fictícia dels murs de països i persones.
Blog de Poesia de Jordi Querol 