Veus mudes

El record d’una veu perduda

reviu la vida absent amb força.

Les imatges, com al cinema mut,

semblen aïllades en una caixa

de vidre hermètica, incomunicada.

La imatge aturada i muda

és temps aturat i mut,

en la llunyania d’unaltra dimensió.

La veu, viu.

Té moviment, caràcter i intenció,

sembla que el temps no hagi passat

i quasi poguem tocar les seves mans

calentes i enraonar.

Si hem perdut el record de la veu,

hem perdut la música del record.

Avatar de Desconocido

Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà.

Deja un comentario

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar