Plena

No tot es pensa,

no tot se sent.

Hi ha realitats

que es manifesten,

sota la pell,

sobre els llibres

i més enllà dels sentiments.

És una presència plena

que no necessita presentar-se,

però pot percebre’s,

pot pensar-se i pot sentir-se.

Soniquete del jefe

Estéril charla,

que me hablen tus ojos,

tu sonrisa iluminada.

Lo demás es un miting de campaña.

Tus gestos espontaneos,

tu mesura, tu locura.

Aquello incierto, que no se controla,

es lo más cierto.

Sólo se hacen discursos largos

para comprar confianzas.

Yo miro el techo,

ellos miran el techo,

no hay nada,

nada cierto me dicen.

Vete, con tu soniquete,

al retrete de un periquete.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar