Mestressa

Mestressa, reina i patrona del Sant Pancraç.

Búlgara de caràcter Stòitxkovià.

El primer somriure del dia laboral.

Ulls lluents i humits, com si una llàgrima 

d’humanitat presentés el seu tarannà.

Parla tan afilada com amable.

Natural, diligent, atenta, somrient,

fa broma i  comèdia amb el Francesc.

Guerrera dels batallons de taules

i clients que l’esperen impacients.

Amb bella veu, de música eslava,

hipnotitza a la parròquia fidel.

Li agrada el negre per vestir,

per amagar la llum que l’il·lumina de dins.

Rosa d’abril, alba dels balcans,

de Bellaterra estel.