Mes: noviembre 2024

Ac-cel-erar

La terra desterra el cel,

el cel accelera la terra.

Com seria

La teva revolució pacífica preferida?,

aquella que t’ompli el cor de vida?,

aquella que canviï el món com tu vols?

Más fácil

Más fácil es superar la envidia

que arruinar a todos los ricos.

Más fácil es cambiarse uno

que cambiar el mundo.

Ponerse unas botas

que arreglar todos los caminos.

Sin embargo

si uno se cambia bien a sí mismo

querrá arreglar el mundo

y todos los caminos,

no ya para sí,

sinó para los demás.

Poema del mal amor

No hi sóc.

El teu espai és immens.

No estic.

El teu espai és infinit.

No hi sóc.

Sóc un intent sense intenció,

sóc una gra de sorra al desert.

El meu desert, no ocupa cap espai.

Moro contant els dies,

sobretot les matinades estèrils 

en una mar serena d’onades gelades.

Estic sol, delirant la teva ombra.

No hi ha res real, tot és un reflexe

dels meus sentiments alienats.

Moro sense mort,

el meu coll desagna solitari.

Les teves mans són un miratge estúpid.

Moro i rebento, amb la

meva bogeria inútil, paralitzant.

T’estimo i voldria viure

sol i amb el teu pensament,

acariciant el dessig ultratjat

del teu cos animat.

La teva llum aniquila l’univers petri

i el meu cor inocent.

Quan sobrevisqui,

passaran les matinades,

i les matinades passaran

i encara restarà un lluent estel

a la buida foscor dels dies.

Imagina-la

Els seus ulls,

i boca rossada, clavell vermellós,

d’un sentiment i una profunditat

devastadors complauen

les teves paraules, presència i

comportament.

Com et sentiries?

Segurament reconfortat.

Però és fer volar coloms,

els seus ulls són solsament seus,

no és el que veuen,

sinó és com veuen, com senten,

i això és ella, solsament ella.

Mirada irrepetible,

plena de necessitats, anhels i vida.

I jo qui sóc, i tu qui ets?

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar