Els seus ulls,
i boca rossada, clavell vermellós,
d’un sentiment i una profunditat
devastadors complauen
les teves paraules, presència i
comportament.
Com et sentiries?
Segurament reconfortat.
Però és fer volar coloms,
els seus ulls són solsament seus,
no és el que veuen,
sinó és com veuen, com senten,
i això és ella, solsament ella.
Mirada irrepetible,
plena de necessitats, anhels i vida.
I jo qui sóc, i tu qui ets?
Blog de Poesia de Jordi Querol 