Romi

Una bahía acogedora,

sus brazos alcanzan el horizonte,

la mar salada en sus mejillas.

Los vientos de sur oeste,

con voz de música tersa, 

traen cajas de bombones.

Madre santa, amiga en la distancia.

El tiempo no la deja en pausa.

Es libre y atada por igual,

como un collar de perlas y coral.

Un corazón grande,

que comparte con arte.

Reina de los mares del sur.

Los días no pasan con los años.

Los años pasan sin los días.

Vellesa

Els núvols per barret,

el cor silenciós i bondadós 

escampant la boira com pot.

Solitari amb amics secrets,

porta el bastó amagat

a l’esperit sincer.

La flor

La flor és bella per necessitat.

Quan escric

Quan escric el món desapareix,

però retorna impregnat de mi.

Què vull?

Què vull salvar

de la pols del temps?

Què és allò que m’acompanya

i voldria embolicar i posar un llaç.

Allò que fos un regal?

Útil, sobretot útil.

Útil per una de les mil raons possibles

que unes paraules poden fer algun bé.

Potser aquest anhel d’escriure?

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar