Percibir el anhelo del devenir,
la substancia puente de toda ilusión.
La trama en suspenso
de la lucha diaria.
La vida sujeta a los peldaños
que conducen a lo invisible.
La arruga del sentimiento compartido.
Deshacer la letra eterea
de los suspiros de piedra.
Arrollar el tiempo perenne.
Retorcer la ignorancia
hasta que no quede espacio
para la vida estéril.
Susurrar secretos al corazón
hasta resucitarlo.
Romper los eslabones
de toda certeza inútil.
Salvar los días
de los años confusos.
Vivir sin morir al miedo inventado.
Sanar el extrañamiento del mundo.
Autor: Jordi
Escric poesia des de 2011 en català i castellà.
Regata
La competència per ser millor
que els altres esclavitza la vida,
alimenta el ego,
i dessitja el fracàs del company.
La competència per ser millor
un mateix dóna sentit, allibera,
respecta i admira els companys.
És com navegar al voltant del món
en una regata i sortir-se de la cursa,
seguir el teu propi camí
i el teu propi temps.
Sortir de l’autopista cega.
Regal
Déu ha confiat en tu.
Ho veig en la teva petita alçada,
el teu caminar arrítmic,
la teva crossa, més recta
que les teves cames.
I uns ulls de dificultats i coratge.
M’has regalat una poesia.
La Lluna
La lluna despulla la nit de la seva arrogància.
Per a què la Poesia
Per a entendre el present
i mirar cap endevant.
Per a morir acompanyat amb el cor tranquil.
Per a viure la vida amb més sentit.
Per a sentir una veu amiga que espanta la soledat.
Per a pintar escenaris del passat amb altres colors.
Per a retrobar-se o obllidar-se.
Per a trencar el camí fosc en mil bocins.
Per a ressuscitar l’esperança.
Per a defugir la mort o seguir la vida.
Per a guarir-se i compartir.
Per a rebel·lar-se.
Per a dialogar amb un mateix.
El poeta és un ignorant
amb les espases més afilades,
Déu l’il·lumini.
Blog de Poesia de Jordi Querol 