Caminava pel carrer,
acompanyada de la seva soledat.
Mirant-se els peus
que la portaven no se sap gaire bé on.
Era jove, com la seva inexperiència,
però més idealista que ella.
Als seus 20, els anys li
feien més pujada
que baixada les certeses.
Dubtes immaculats,
futur allunyat,
present confús.
Les esperances
ja no eren intactes.
La confiança davallava.
Tant per venir
i tan poc per creure-s’ho.
La vida era com un martell
que piconava les il·lusions
a foc lent.
Els dies passaven rient
les ximpleries de les amigues.
Un forat s’anava creant al pit,
esgarrapant les poques llums
de la societat.
Alienada, sorda, ofuscada.
Els seus referents
s’endevinaven falsos,
la seva vida indesxifrable.
El seu ànim tremolós
queia per la vall
de les calaveres vivents.
Autor: Jordi
Escric poesia des de 2011 en català i castellà.
Vida i Pintura
En el quadre de la vida,
la pintura esdevé reveladora.
Quines pinzellades destaquen?
Els constrastos
fan sobresortir la llum,
es valoren els bons moments.
L’escalfor dels sentiments
apropen les persones
i els objectes.
La mida dels objectes
porten els que són grans
cap endevant,
algunes victòries compensen
moltes derrotes.
El detallisme s’aprecia
a les distàncies curtes,
és la presència atenta
cap els altres.
La pintura dóna color a la vida
i la vida esdevé pintura viva.
Trobar-se
Trobar-se amb un mateix
i esdevenir paraula.
Així
Com desembolicar un regal
de paraules missatgeres.
Així et vull escriure.
El cos daurat,
la pell profunda.
Útils
I nosaltres que tant desitgem
ser una mica útils,
i de cop esclata una gran guerra.
Desenes de milers de morts, ferits i desplaçats.
Lo poc que havien fet de bo queda infinitament revertit.
Una espurna de bé
dins un forat negre.
Blog de Poesia de Jordi Querol 